Director dels Instituts de la Pau.
Commemorar un esdeveniment és un ritual que inclou dues dimensions: una emocional i una altre racional. No és un acte singular, ni individual, sinó un procés que es desenvolupa en el pla de la comunitat. Es commemora alguna cosa quan hi ha un nosaltres que és capaç de reconèixer com a subjecte col·lectiu d'una història compartida, d'una successió d'episodis, dramàtics o feliços, d'una cosa que va esdevenir en el passat. Tota commemoració desperta records, positius i negatius, orgull i indignació, goig i dolor, però exigeix necessàriament el moment analític, la reflexió racional i crítica sobre el que es va fer i com es va fer.
En l'acte de commemorar sempre està a l'aguait la possibilitat de la impostura, l'ocultació del que fa mal, la ignorància de les víctimes. Quan es commemora oblidant qui van patir, el ritual es converteix en una indústria del ressentiment, en un focus d'hostilitat. S'ha d'evitar que l'acte de commemorar es converteixi en una manera de despertar ressentiments absurds, perquè, com s'expressa en la Carta de la pau dirigida a l'ONU, aquests ressentiments es converteixen en veritables obstacles per a l'edificació de la pau.
La víctima té el dret a ser recordada, llevat oblidada i els pobles, en commemorar la seva història, han de ser prou honestos per explicar a si mateixos, per relatar públicament la dimensió nocturna de l'itinerari realitzat, el que no està escrit en els manuals oficials, en la història gloriosa de la nació. L'acte de commemorar és, també, una ocasió per lamentar públicament com es van fer les coses en el passat i, a partir d'això, assumir les oportunes lliçons per al present i el futur. Molt sovint, els interessos creats mouen la construcció formal del relat i la conseqüència final és que la commemoració es converteix en una perfecta selecció de records i d'oblits expressament buscats per aconseguir l'efecte desitjat en les masses.
L'objecte formal de tota commemoració consisteix en recordar el que va esdevenir, en retrotreure en el temps per pensar les condicions del que s'ha esdevingut, el que va tenir lloc i com va tenir lloc. El record no és neutre des del punt de vista emocional, sobretot quan el que s'evoca a la memòria col·lectiva va deixar profundes empremtes a la biografia d'un poble, d'una nació.
La commemoració de la independència és un pretext per a aprofundir en la pròpia essència col·lectiva, en la identitat nacional i en la riquesa del contacte intercultural, també per pensar el que la pròpia comunitat pot aportar en el concert planetari, la seva contribució al progrés de la història global. No es tracta només de mirar el passat per recrear-se en aquesta contemplació, sinó d'aprendre d'ell perquè les generacions futures puguin viure pacíficament en un món globalment comunicat.
--
ES POT TRANSFORMAR LA HISTÒRIA?
Inés Palomeque.
Directora de Mil milenios de Paz.
CELEBRACIÓ I, FESTA?
Alfredo Fernández. Periodista.
Carta de la Pau dirigida a l'ONU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada