Bicentenari a Colòmbia: Prospectives

Jorge Eliécer Martínez P.(1)

En el marc de les celebracions del bicentenari de la independència de Colòmbia proper a celebrar són múltiples les propostes relacionades amb el tema i és que al preguntar pel bicentenari com un esdeveniment, aquest es presenta com una irrupció històrica que marca una diferència amb els moments anteriors del territori que avui poblem, i permet veure la diferència en el que avui som com colombians, per indagar quines són les pràctiques que ens permeten parlar del que som, pensem i diem com a subjectes i així projectar el que serem, pensem, diguem i fem en el futur de nació que volem construir. El pensar el nostre passat en l'avui per projectar prospectives és una tasca en clau de pau, doncs, en una Colòmbia on les indagacions es donen des de la història carregada de ressentiments el pensar en el bicentenari cal mirar-lo des de la possibilitat de la reconciliació de la pròpia història. "La reconciliació requereix justícia encara que pot anar més enllà de la justícia en la concessió del perdó. Com harmonitzar el perdó amb el compromís actual amb la justícia en circumstàncies especials, caldrà discerniment moral prudent i subtils elements polítics. Desenvolupar aquestes virtuts és un dels majors reptes espirituals de la vida política en el nostre món trencat "(David Hollenbach SJ)

Inquirir pel valor de l'esdeveniment bicentenari és al seu torn preguntar pel nostre present, i és per tant, indagar pel mateix a la llum de les pràctiques i dels discursos que van acompanyar aquest moment de la independència, per a la presa de consciència de si mateixos, com a país que es nomena com a nació i que se situa en el passat per pensar el seu present i projectar el seu futur. D'aquí que una de les propostes de mirar el bicentenari es dóna des del desenvolupament humà (Càtedra Lasalle-Universitat de la Salle), és preguntar-se en un primer moment per la llibertat.

I és que el desenvolupament pot concebre "com un procés d'expansió de les llibertats reals que gaudeixen els individus. El fet que centrem l'atenció en les llibertats humanes contrasta amb les visions més estrictes del desenvolupament, com la seva identificació amb el creixement del producte nacional brut, amb l'augment de les rendes personals, amb la industrialització, amb els avenços tecnològics o amb la modernització social ". (Sen, A. 2006 p.)

Així, el desenvolupament pot ser vist des d'una perspectiva diferent al creixement del producte intern brut o l'ampliació de les possibilitats d'acció a través de recursos tecnològics. Aquesta perspectiva considera el desenvolupament com un augment de les "llibertats reals", com l'educació, l'accés a serveis de salut, l'hàbitat, la distribució equitativa dels recursos, la llibertat d'expressió, entre altres, i de les quals gaudeixen les societats capitalistes contemporànies. En aquest sentit "el desenvolupament exigeix l'eliminació de les principals fonts de privació de la llibertat: la pobresa i la tirania, l'escassetat d'oportunitats econòmiques i les privacions socials sistemàtiques, l'abandonament en què puguin trobar els serveis públics i la intolerància o l' excés d'intervenció dels estats repressius ". (Sen, 2006, p. 19).

El que importa en aquesta revolució que es va donar fa 200 anys, per un poble ple d'ànim, no és només la separació del govern estranger si no és el crit de llibertat, és el signe que "els homes volen donar-se la constitució política que els convingui i que volen "(Foucault 2009 p. 36), per això aquesta revolució de 1810 és un esdeveniment que no es pot oblidar perquè revela que el desenvolupament d'un poble depèn del valor que aquest de al marc de les seves llibertats per dirigir les seves accions , és a dir, governar.

El bicentenari com a celebració de la independència és nomenar la revolució de 1810 com a esdeveniment que s'enuncia en el passat però que constitueix una vitalitat permanent per al nostre present i futur, i que en reflexionar des de les preguntes actuals del desenvolupament, garanteix el no oblit i la continuïtat d'una marxa per que és humà.

Per tant, el preguntar-nos per el bicentenari de la independència és la pregunta per les llibertats reals dels homes i dones, joves, nens i nenes d'aquesta nació, és interrogar per aquesta actualitat des d'un marc històric d'un procés d'aquestes llibertats que es va donar des d'un esdeveniment en 1810, però que reclama en l'avui la pregunta per les llibertats actuals que ens permetin dir Independència com a horitzó permanent en la construcció del projecte de nació.

(1) Llicenciat en Filosofia USB, Diploma de Estudios Avanzados  (DEA) en Filosofia U. Barcelona Magíster en Desenvolupament Educatiu i Social CINDE- UPN, Doctor en Ciències Socials. Infància i Joventut. CINDE-UM. Doctor en Filosofia U. Barcelona. Postdoctorat en Ciències Socials CINDE- CLACSO Docent- investigador Universidad de la Salle. Correu electrònic jmartinezp2@gmail.com

--
EL BICENTENARI OFICIAL
Mauricio Chinchilla. Periodista. 
Institut de la Pau de Bogotà.

EL BICENTENARI A COLÒMBIA: MÉS QUE 200 ANYS DE VIOLÈNCIA
Mauricio Chinchilla, Periodista.
Institut de la Pau de Bogotà.

ACTA D'INDEPENDÈNCIA