El Bicentenari Oficial

UN REPÀS PELS ESDEVENIMENTS DEL BICENTENARI COLOMBIÀ

Mauricio Chinchilla. Periodista. 
Institut de la Pau de Bogotà.


Al 1910, per a celebrar el centenari de la independència de Colòmbia van haver-hi discursos d’elogi a la mare pàtria, concerts de música de cambra i construccions a l’estil europeu de parcs i d’altres obres. Sembla ser que els sectors populars no van participar a les celebracions i van haver d’acontentar-se amb festes aïllades. Ni fer esment de les minories indígenes i negres, marginades per culpa d’un renovat amor a les èlits per l’herència espanyola i avui dia també marginats pels seus propis compatriotes.

Després d’un segle el país torna a les celebracions, aquesta vegada amb un to deliberadament concloent. Tant és així que tot semblava ser bicentenari per aquests dies.

GRANS I PETITS PROYECTES

El Ministeri de Cultura té al voltant de 30 projectes en els que ha anant treballant des de el 2008 sota el programa Cultura es Independència. La seva política es basa en la següent afirmació: “La cultura està forjada d’identitats i diversitat, de creativitat i interculturalitat. I es en ella on conflueixen les independències necessàries per la nostra existència com a Nació”, diu la ministra Paula Marcela Moreno Zapata.
Per això, no parlen d’una, sinó de vàries independències en un decidit intent de fer un bicentenari plural. El projecte principal són els anomenats Centros Municipales de Memoria: espais col·lectius estesos per tot el país on les comunitats recuperen el seu passat a través de narratives, relats d’oficis, tertúlies mensuals i arxius fotogràfics. Avui existeixen 20 centres i s’espera obrir-ne 12 centres més en el que resta d’any. En general els centres funcionen però no a tota màquina, encara que la majoria no ha passat de la recol·lecció de fotografíes i històries entre la població.

Un altre projecte del Ministeri de Cultura es la construcció i restauració del patrimoni arquitectònic. Les obres és lliuraran entre el juny i el desembre d’aquest 2010. Una de les més grans és la recuperació del centre històric de Barranquilla, que en la seva primera etapa, la Plaza de Sant Nicolás, estarà llesta pel Gran Concert Nacional del 20 de juliol. La plaça. On està la primera catedral edificada a Barranquilla, ha estat sotmesa a un procés d’ampliació que va començar amb la reubicació de les vendes estacionàries i continua amb la demolició d’edificis de les afores a l’ala nord de l’església.

Entre altres obres importants, destaquen les que estan fent en el municipi comunero per excel.lència, El Socorro (Santander) on s’està constuïnt el Centro Bicentenario. La Biblioteca, que es la primera de tres fases, serà lliurada el 10 de juliol, les altres dues fases, aules artístiques i centre de convencions, esperen l’arribada de recursos. Destaquen també obre en capitals de departament com Cali, on es construeix el Domomuseo Bicentenario, en la biblioteca Jorge Garcés Borrero, que va començar al gener i acabarà al juliol. El Domomuseo tindrà prop de 1.270 quilòmetres quadrats.

Això si, no tan bé els hi està anant a d’altres municipis del país, que les seves restauracions no han arrancat o estan encara incipients.

MEMÒRIA D'UN BICENTENARI

Una part considerable del Bicentenari te a veure amb l’importància que van tenir els discursos –legitimats i no legitimats del segle XIX- en la difusió de les idees. Impresiones de la Independencia: proclamas bandos, y papeles sueltos és l’exposició documental que la Biblioteca Nacional va inaugurar el 6 de maig, dona compte del període de 1780 a 1810 i de com la publicació de bandes i proclames va col.laborar en la construcció d’una opinió pública, dividida entre independentistes i fidels a Espanya.

Alhora, la Biblioteca Nacional treurà a principis de juny el portal Huellas digitales: historias de la Independencia, que recuperarà col.leccions de medicina, lliteratura, relats de viatgers, partitures, gravats i articles de diaris, a més d’exposicions virtuals sobre l’Independència. El arxius de la Biblioteca seran part d´una recerca creada pel Ministeri de Cultura amb accés a més d’un milió de documents històrics de la biblioteca Luis Ángel Arango, el Museu Nacional de Colombia i el ICANH (Institut Colombià d’Antropologia i Historia).

El Banc de la República va inaugurar a l’Abril Palabras que no cambiaron: lenguaje y poder en la Independencia, un recorregut per vuit paraules que van transformar les formes de pensar i de parlar durant l’independència. La inusual mostra utilitza l’espai aeri i plasma els discursos en fulletons que pengen a l’estil de la literatura de cordel.

També el Museu Nacional va elaborar deu cartells iconogràfics que està a punt per ser enviats a col.legis públics. La idea és propiciar la discussió entre alumnes i professors.
¿Què entenien els esclaus per independència, i què per llibertat? ¿Quines imatges apareixien en les monedes del 1800? ¿Quins van ser els herois desconeguts de l’Independència? L’altre gran projecte és l’exposició La historia de un grito: doscientos años de ser colombianos que s’inaugurarà el 4 de juliol.

Diferent d’altres entitats, el Ministeri d’Educació no té varis, sinó un de sol i ambiciós projecte. Es tracta de Historia hoy: aprendiendo con el Bicentenario de la Independencia, un programa realitzat en vàries etapes que ofereix a professors i alumnes eines per la investigació històrica. La proposta és que els nens construeixin la història a partir de les seves inquietuds: el passat no es troba únicament en els textos escolars sinó, a més, en els contes del savis o entre els documents d’una notaria. En la primera etapa, com a mínim 16.000 estudiants van enviar les seves preguntes sobre la Independència al portal Colombia Aprende. D’allà va sortir la cartilla 200 años, 200 preguntas. A la segona, els nens van contestar les preguntes i a la tercera es socialitzarà el que s’ha après. El procés ve acompanyat de la Colección Bicentenario, un paquet educatiu que funciona com a una eina pedagògica. El projecte és realment revolucionari: la història construïda i no imposada.

EN LA CAPITAL

Encara que falta definir el cronograma, la Alcaldía de Bogotá planeja intervencions urbanes, trobades de pensadors, exposicions i la famosa rèplica del exercit alliberador. La Secretaría de Cultura, Recreación y Deporte es va fer càrrec de l’obertura de la urna centenaria i del tancament de l’urna bicentenària que s’instalarà a la Casa de la Independencia. El Instituto Distrial de Patrimonio Cultural esta al de la construcció del Parque Bicentenario – un projecte de dimensions gegants- que les seves obres, sota la direcció de l’arquitecte Jean Carlo Massanti i els dissenys de Rogelio Salmona que començarà el proper any.

La celebració sembla inesgotable. Esta el projecte de turisme cultural Rutas de la Independencia; el Banco de Partituras del Bicentenario; la Biblioteca de Literatura Afrocolombiana i la Biblioteca de los Pueblos Indígenas que sortiran al juliol; l’obra de teatre Bolívar, una coproducció del Ministeri de Cultura i el teatre Malandro de Ginebra, sota la direcció d´Omar Porras i el guió de Wiliam Ospina; en l’aire es troba Televisión de las Independencias, una sèrie documental de 24 capítols i des de fa uns mesos, les emissores comunitàries transmeten Independencias al aire, cròniques i dramatitzats curts sobre el que va passar al 1810.

Editorial comercials i universitàries s’han donat a la feina de presentar als lectors llibres d’història, assaig i reflexió sobre aquests dos-cents anys de vida republicana. Entre totes les publicacions en destaquem la feina feta per la Revista Credencial Historia que des de octubre del 2009 van iniciar la publicació d’una sèrie dedicada a la commemoració del Bicentenari de l’Independència de Colòmbia.



--
BICENTENARI A COLÒMBIA: PROSPECTIVES
Jorge Eliécer. Doctor en Filosofia.
Universidad de la Salle de Bogotá.

EL BICENTENARI A COLÒMBIA: MÉS QUE 200 ANYS DE VIOLÈNCIA
Mauricio Chinchilla. Periodista.
Institut de la Pau de Bogotà.

ACTA D'INDEPENDÈNCIA