ACORDS DE PAU

Alfredo Fernández. Periodista.
Carta de la Pau dirigida a l'ONU


El 5 de novembre del 1811 s’inicia a la província de Sant Salvador un procés que anirà patint diverses instàncies fins arribar al 15 de setembre de 1821, amb la declaratòria de la independència pàtria de l’Amèrica Central. Al sumar-se indefectiblement a tants d´altres esforços americans que estaven succeint en contra de la corona espanyola (moviments de Chuquisaca, La Pau i Quito al 1809, el “Grito” al poble de Dolores, Mèxic 1810, la instauració de la Junta de Govern de Buenos Aires al 1810 i la independència de Veneçuela al 1811), en els que intervenen criolls de totes les posicions socials juntament amb no pocs peninsulars molt arrelats a la terra, alguns mestissos i molt pocs indis, l’encimat  “Grito de la Merced” s´aixecà a l´interior d’una mena de primera fase de la independència colonial hispanoamericana, encara que el costum a l’istme hagi relegat la seva commemoració només als furs salvadorenys.

La província de Sant Salvador era cap a l´any 1811 una divisió administrativa de la Capitania General de Guatemala, entitat territorial del Virregnat de Nova Espanya. Aquesta regió comprenia els actuals Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica, així com l’estat mexicà de Chiapas. Per això, cal destacar l’impacte d’aquest primer intent independentista ja que va tenir ressò en els països que avui formen part de l’Amèrica Central.

Segons José Matias Delgado anomenat “Benemèrit Pare de la Pàtria Centreamericana” és impossible precisar qui a Sant Salvador va llançar, de manera avançada i original, la concepció subversiva d’iniciar el titànic desafiament a l´Ordre Reial Hispànic. Això no obstant, gairebé tots els autors antics i contemporanis als successos , com la documentació històrica fefaent, assenyalen com a cap intel.lectual al Cura Vicari, Presbiter Dr. José Matías Delgado.
 
Diferents fets van donar lloc a la història d’aquest país. No obstant això, en els darrers anys els acords de pau aconseguits entre el govern i la guerilla han estat el darrer esglaó d’un seguit de successos que permeten avui, a aquest país, viure en pau.

El 16 de gener de 1992, el Govern de la República i el Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), subscriuen a Chapultepec, Mèxic, els Acords de Pau, donant així per tancat un dels capítols més dolorosos de la història d’El Salvador. Els 12 anys de conflicte armat van tenir com a conseqüència més de 75 mil morts.

Els primers esforços per a iniciar un diàleg de pau, els va fer el president Duarte a mitjans dels anys 80. Al 1989, el govern del president Cristiani va iniciar les negociacions de pau, que van culminar a la Signatura dels Acords de Chapultepec. Els objectius del Govern del President Cristiani eren:

•    Obtenir la pau
•    Establir una economia de mercat
•    Crear les condicions necessàries per a millorar el nivell de vida de la població, especialment d’aquells que viuen en l´extrema pobresa.

Amb l´objectiu d´aconseguir aquestes fites, el Govern va iniciar un diàleg amb el FMLN. En aquest diàleg van ser diversos els temes abordats, entre els quals, les reformes constitucionals, el respecte als drets humans, el  monitoreig internacional, la reestructuració i la reducció de la Força Armada i les reformes al sistema electoral i judicial.

El procés de negociació que va posar les bases per al Nou El salvador, va ser recolzat per Nacions Unides i el Grup d’amics per la pau a El salvador.

Després de la signatura dels Acords de Pau, les Nacions Unides establiren una operació per a monitorejar la implementació dels acords de pau. Aquesta operació es posada sota el control del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Veient l’èxit d’aquesta missió a El salvador, les Nacions Unides la van ocupar com a model per a d’altres països, com ara Guatemala, Haití, Moçambic i Cambotja.

La implementació dels Acords de Pau requeria de la voluntat política de les parts involucrades, i també de la incorporació política de tots els actors implicats en aquest procés. Una de les coses més importants que es va aconseguir fou la reconciliació nacional. Tot i això, aquest procés va trobar molts reptes. Un dels més importants era la quantitat de recursos materials que calien per a implementar el procés.

El President Francisco Flores, en el missatge pronunciat el 16 de gener del 2002, durant la commemoració dels deu anys dels Acords de Pau, va dir que “a deu anys dels Acords de Pau, El Salvador és un país diferent, determinat per una nova realitat. La transició de la guerra a la pau ha acabat, i ha arribat l´hora d´enfrontar una nova etapa històrica, amb nous reptes i noves perspectives. Cap victòria és més complerta ni més decisiva per a l’ésser humà que aquella que ha guanyat en nom de la pau, perquè la pau és al primera condició del desenvolupament.”

Recordar aquesta història recent és també una bona manera de celebrar el bicentenari del país.