Construint Bicentenaris

Fernando Carrión Mena.
Quito. Ecuador
 
Promogut per l´Observatori Llatinoamericà del New School de Nova York, es va organitzar la conferència internacional anomenada “Construint Bicentenaris a Llatinoamèrica en l´època de la globalització”, amb la finalitat de debatre i discutir referents als desafiaments del com i el perquè commemorar els dos cents anys de l´independència a Amèrica Llatina.

El context històric d´aquesta commemoració està signat per l´impacte de la crisi econòmica, que ha conduït a fer tres canvis substancials: el retorn a lo estatal dels bancs; l´indústria auto motriu; les asseguradores de pensions; el tancament de certs mercats que fa pensar en una substitució d´importacions; i la redefinició dels territoris en la línia de la sobirania i l´integració.

Òbviament que en aquest marc, les celebracions tenen un andarivel subsidiari. No hi ha mobilització social o projectes emblemàtics perquè no s´enlaira el procés, mentre que hi ha canvi de noms al que es feia fins ara o modificació del paper timbrat de les institucions.

Queda clar dons, que en societats plurals com les que vivim, és molt difícil no reconèixer l´existència de varis bicentenaris fent-se al mateix temps.. Primer perquè existeix un itinerari temporal i espaial de la llibertat al qual tots volen arribar primers. Va ser Chuquisaca (Sucre) o La Pau; doncs les dues, perquè formen part del mateix moviment llibertari; el que passa és que el debat no està en qui va ser primer, sinó a qui aquesta fita li atorga la raó històrica per argumentar la capitalitat a Bolívia.

A Equador tampoc no és massa diferent: es qüestiona el crit llibertari del 10 d´agost de 1809 perquè, diuen, va ser un moviment elitista, monàrquic, quitenyo i que va tenir poc èxit. Aquesta interpretació ve de grups socials ancorats en ciutats específiques que estan confrontant políticament el sentit “d´allò nacional” des del seu terreny. Equador és l´únic país d´Amèrica Llatina que no té una data de celebració nacional, mentre que si el tenen cadascuna de les localitats. A Llatinoamèrica es celebra nacionalment l´emancipació; en el país les localitats commemoren els actes fundacionals, és a dir, les accions de sojutjament...

Per tot plegat, els Bicentenaris han de ser projectes en construcció que no han de passar sota el determinisme inexorable del temps. ¡És el sentit del futur que esta en disputa! Realitzar moviments de poblacions massius, Banalitzen el contingut i converteixen la commemoració en un espectacle urbà més.

També cal tenir compte amb el que va passar en el passat, en que, per exemple, l´espai públic, com a lloc de disputa , va servir per expulsar els pobles originaris, amb les polítiques d´ajardinament i ornament, a la classe obrera amb la planificació urbana i als joves amb la crida prevenció situacional. Fets ocorreguts en tres moments claus de la nostra història: la colonització, els cent anys de l´independència i el bicentenari de l´emancipació.

Publicat http://works.bepress.com/fernando_carrion/280/