CELEBRACIÓ DEL BICENTENARI

Ryna Avila. Arquitecta i Mestra en desenvolupament local.
San Salvador

El Salvador és el país més petit de centre Amèrica, ubicat en un punt en solament el banyen les costes del Pacífic, gairebé, i arriba als 21,000 km2 d’extensió territorial, però té un índex de densitat de població dels més alts de tota Amèrica: en el 2011 té quasi 6 milions d’habitants. Fa 200 anys va començar la història del que som ara, un 5 de novembre de 1811, en convertir-se en un país independent que pretenia, en aquells temps, iniciar una nova identitat.

Furgar en la història d’aquests inicis d’identitat mitjançant un acte d’independència, ens ajuda a comprendre el que ara som com a societat de San Salvador, en allò positiu i en el que és negatiu.
Portem 200 anys d’història construïda per una societat que ha afectat d’alguna manera el que és El Salvador en el 2011. Una història que s’hereta i que afecta el present.

En l’acte inaugural de l’any del bicentenari fet el 25 de febrer del 2011, el president de la República del Salvador, Mauricio Funes, inicia un discurs públic amb dues qüestions: ¿Què som? ¿Què volem pels nostres fills? En la seva resposta dóna una explicació sobre la vigència que des del 1811 tenen aquestes preguntes a dia d’avui. Parla sobre els impediments que ha tingut la nostra nació en el seu desenvolupament: “l’exclusió de les grans majories i una profunda divisió política i social”.

El Salvador duu una història de molt conflicte, de lluita de poders, on el ple de la població, les grans majories, històricament no han estat la prioritat. Això s’ha vist reflectit en aquests 200 anys, on ha hagut diversos processos de conflicte des de l’extermini gairebé total de la població indígena (en la matança de 1932), fins els processos d’exclusió social que han estat permesos pel sistema i que no ajuden a que la població tingui accés a les necessitats bàsiques a les que hi tenen dret; són temes que han fet mal, però al mateix temps han construït el que és la nació avui.

Hi ha molts actors que han influït en aquest procés de construir El Salvador i que han volgut intervenir per revertir aquestes lògiques de desigualtat, hi ha una persona que mereix ser nomenada, tot sabent que es deixen de nomenar molts homes i dones il·lustres que han estat partícips en aquesta construcció. Es tracta de la figura de Mons. Oscar Arnulfo Romero, assassinat un 24 de març de 1980 mentre pretenien fer-lo callar per ser “la veu dels sense veu”, però no sabien que si el mataven ressuscitaria en el seu poble salvadoreny. Les seves paraules segueixen vigents i són part d’aquesta història salvadorenca que inspira a seguir essent actors que participem per a transformar la realitat en una il·lusió de benestar per a tots i totes.

El 1992, després de diversos anys de conflicte armat, hi ha un respir de pau, un alè mitjançant la simbòlica signatura dels acords de Pau. Un acte de voler canviar el rumb a la història. Des d’aquí hi ha un punt de partida que es recorda amb molta il·lusió, malgrat els problemes nacionals posteriors, que han pres un altre rumb anomenat delinqüència, en part per haver descuidat les necessitats bàsiques d’una gran majoria de la població.

El país ha tingut èxits, dins dels seus canvis. L’establiment d’una democràcia cada vegada més transparent, on es comença a veure l’alternança de poders, el respecte del vot del poble en l’elecció dels seus líders. Són esforços polítics que sobresurten en comparar la història que ens precedeix. Una història que no podem canviar, però sí que poden conèixer-la i comprendre-la, per a ser capaços de poder transformar-la, amb la inspiració de tenir un context de benestar per a totes i tots els ciutadans de la nació.

“¿Quin país volem? i ¿Què pot fer cadascú per aconseguir-ho? Per a mi és clar, treballar per la unió del poble”, diu Mauricio Funes al final del seu discurs; animant la població a tenir un somni, no a parlar d’oportunitats perdudes, sinó aprofitar la celebració del Bicentenari com a motiu per a viure un present, per a construir un futur millor mitjançant la unitat i la inclusió de les majories per a la recerca d’un benestar universal.

Hom té una responsabilitat vers aquest petit país. Aprendre del passat per a conèixer les seves febleses i lluitar per un futur que permeti tenir unes condicions millors pels seus ciutadans i ciutadanes i, al mateix temps, per a enfortir una identitat nacional, que mereix ser reforçada en aquest aniversari dels 200 anys d’aquell crit d’independència.