El teixit lluminós

Leticia Soberón. 
Doctora en Ciències Socials. 

La celebració del Bicentenari de la Independència de Mèxic i Centenari de la Revolució mexicana han tornat a treure a la llum uns fets gloriosos i altres terriblement cruels de la història que va donar lloc a la nostra existència. S'insisteix en la necessitat de conèixer el passat per definir millor la nostra pròpia identitat. I veiem com no només els considerats "herois patris", sinó una gran quantitat de persones de diversos bàndols van defensar en aquells anys la seva pròpia idea de justícia i de llibertat, els alts ideals socials o els seus privilegis per no perdre'ls.

Estem davant als nostres relats històrics. Per a què ens serveixen? No ens trobem davant de reptes iguals o majors que els de llavors? Estrictament parlant, és impossible canviar el passat. La història i els seus esdeveniments ja van succeir i ningú els pot modificar. Els possibles túnels del temps dels relats de ciència ficció encara estan per ser inventats, i una clau de salut personal consisteix justament en acceptar el que va succeir i que va donar lloc al nostre ser concret, comprenent que som fruit d'uns esdeveniments, alguns lluminosos, altres grisos o francament foscos, que si haguessin estat diferents, no existiríem. Reconciliar-nos amb la història és un primer pas per poder incidir sense ressentiments en el nostre present i així millorar-lo.

Però, paradoxalment, sí que existeix una forma de transformar d'alguna manera aquells fets que, per ser del passat, semblarien condemnats a la immobilitat. En què consisteix? En decidir a quin tipus de processos històrics donem continuïtat. Vegem com. Gairebé sense voler, un tria una manera de ser, de viure.

S'adhereix a una línia de pensament -de vegades sense adonar-se'n-, tria un estil d'estar en la societat, de crear el present. Així dóna nova vida a unes línies d'actuació que ja van tenir lloc i que d'una altra manera quedarien mortes. Si un rellegeix el que altres van fer, descobrirà el seu propi actuar com a continuació d'alguna "escola" de fer la vida, certament aportant un estil propi i original que els matisa per sempre. Uns seran més creatius, altres menys, però tots d'alguna manera s'actualitzen en el seu present uns processos que, sense ells, quedarien per als museus i l'arqueologia. Així, el teixit de la història es va eixamplant amb tot tipus de fils, uns de colors, altres obscurs, alguns molt lluminosos.

Posem uns exemples. Un en el seu diari viure pot abonar-se a la història de la guerra, del conflicte, de la lluita de poders, del domini, de la desigualtat. Si així ho decideix, pot assumir i incentivar,-encara que com dic, tants ho fan per inèrcia i sense prendre consciència d'això-, les diferències socials, econòmiques, culturals ... donant continuïtat a la interminable cadena de la violència que es perpetua en la història, però no a causa d'un cec destí, sinó perquè troba en cada generació uns còmplices que perpetuen la història de la sang i les llàgrimes.

Potser la majoria vol triar un transcórrer més convencional, sense més sobresalts, serè, de senzill treball i recerca de l'estabilitat. Però en la seva vida diària no podrà romandre neutral: la seva manera de teixir societat, d'interactuar o no amb els veïns, la seva manera de pensar o de no fer-ho, de participar o ignorar els seus contemporanis, d'educar els fills, donarà continuïtat a processos socials, econòmics, interpersonals, que poden anar en la línia del desenvolupament i la justícia, o de la inèrcia, la indiferència i el desinterès. També és possible, sense ser extraordinaris o superdotats, abonar-se a processos artístics, creatius, lúdics, artesanals, que continuïn i actualitzin, llançant cap al futur, la història local de la pau florida, una pau fecunda i variada que desbordi en festa, en seu poble, al seu barri, a la seva ciutat o al seu país.

Més encara: és bonic, i possible, transformar el passat en present i el futur donant continuació els "fils lluminosos" que travessen la història humana, aquells processos excel·lents que donen suport i sentit a milions de persones. És possible rebre el testimoni de les formes de viure més constructives i fructuoses, i oferir el nostre present i energies perquè segueixin vives i avancin també avui. Assumir i actualitzar els grans objectius de tants herois de la Pàtria, però col·locant en la història de la no-violència, la recerca de la pau, la defensa dels drets humans i la dignitat pròpia i d'altres, la història de la democràcia, de la llibertat d'expressió, la defensa dels exclosos i la promoció de l'autonomia i el desenvolupament dels pobles. Tot això recull l'esforç dels grans homes i dones de la Història, que van teixir amb fils de llum seus dies i les seves hores.

Quin és el distintiu d'aquests respecte a altres fils que configuren l'esdevenir de les nacions? Que qui els inicia i els continua està disposat a donar la vida per aquesta causa, però evita llançar a altres a la mort. Assumeix la seva tasca fins i tot amb sacrifici, perquè altres visquin, perquè els amics no morin per això. I són tants els exemples!

El Bicentenari és una ocasió per seguir teixint avui amb fils de llum la història de Mèxic. Sense violència, però amb decisió i empenta. Amb apassionada generositat. És una forma de transformar no només el present, sinó també el passat: deixa de ser arqueologia, s'actualitza i es llança al futur.