Carta de la Paz dirigida a la ONU
Un nou país, una nova cultura, una nova societat celebra per aquest temps el bicentenari de la seva independència. La República del Paraguai es prepara per a les seves merescudes festes. Fa dos segles un grup de soldats i patriotes es van enfrontar a la dominació estrangera. I com ho havia fet un any abans Argentina, Paraguai també va lluitar per la seva llibertat, aprofitant la feble situació d'Espanya que estava envaïda per Napoleó.
Assumpció del Paraguai, capital de la colonització a l'Amèrica del Sud, comptava amb criolls, preparats per governar així mateixos. Historiadors recorden avui als que van conformar el grapat d'homes i dones valents, decidits a ser lliures, i que alliberar el Paraguai en la nit del 14 i 15 de maig d'aquell 1811.Recordar el bicentenari de la República del Paraguai és també compartir avui l'espai amb els Indígenes, legítims avantpassats i veritables impulsors de la colonització del territori i de la oficialització del guaraní, convertint-se oficialment en país bilingüe.
És cert que durant aquests 200 anys d'història Paraguai va viure moments de tensió i de guerres, especialment amb els seus germans veïns d'Argentina, Bolívia o Brasil. No obstant això avui es pot afirmar que aquest sector del continent americà viu moments de pau que segurament van somiar els seus patriotes, però que es plasmen avui en diàleg veritable i fecund entre les nacions.
